top of page

Khaled: camí de refugi (2021)

"Khaled: camí de refugi" és una instal·lació artística pluridisciplinar sobre els refugis i els seus camins. Dins la instal·lació el visitant transita per diverses històries de testimonis procedents de països com Argèlia, la República Centreafricana, el Marroc, Bulgària, Turquia i Síria, totes elles persones migrants i refugiades. El camí de refugi es perfila així com la cerca d'un espai segur, la necessitat humana de generar aquests espais i la dificultat d'obtenir-los. Un projecte que acull diversos llenguatges artístics tals com la música, l'obra plàstica, el so, la llum i l'audiovisual.

Estrenat a Fira Mediterrània de Manresa i Festival Loop Bcn (2021).

Testimonis: Leila Er Rabiai, Ali Aksoy, Georgi Dimitrov, Youssouf Siby, Imad Amrah, Neila Benbey, Khaled Khateb.

Espai sonor: Clara Aguilar

Disseny instal·latiu: Roger Badia

Luminotècnia: Sílvia Valls

Audiovisuals: Celia Giraldo

Assistent de direcció: Lía Pérez-Cruz

Autoria i direcció: Martí Sancliment

Estampar la terra (2019)

 

Teatre que va més enllà del teatre i que penetra en la performance amb música en directe. Un monòleg poètic, un home solitari, un criminal dins el bosc. Un ésser condemnat a trobar-se constantment amb la seva veu interior, amb els seus crims i la seva culpa. Un text sobre l’angoixa existencial. Un criminal que es converteix alhora en víctima de si mateix.

Intèrprets: Joan Sureda i Clàudia Cabero

Música: Clàudia Cabero

Autoria i direcció: Martí Sancliment

Estrenat a NuArt el 27 d'abril de 2019

p de carn (2019)

 

Performance a partir d’un material concret, poesia contemporània catalana. 

Poesia viscuda. Poesia encarnada. Poesia que parla del cos com a òrgan capaç de tenir consciència de les vivències que ens van teixint. Poesia de carn. Tres cossos per a un mateix ésser que es mou amb la presència de la curiositat per l’espai. Tres quarts d’hora organitzats en tres actes amb els seus cors: contundències, belleses i curiositats.

Creació i interpretació: Elena Tarrats, Bru Ferri i Martí Sancliment

Coproducció: Konvent Zero

​Vídeo: Catarina Costa. Antic Teatre

Estrenat a Antic Teatre, 1 de novembre de 2019

Ruralitat, urbanitat (2019)

 

Recollint les lectures del mite d'Ofèlia i de la mort de Marat parlem del suicidi, un suicidi col·lectiu al qual tots hi estem exposats. Que l'entorn ens ofega no és ni una metàfora ni una exageració. 

 

Un audiovisual realitzat per denunciar l'emergència climàtica. 

Actriu: Gemma Charines

Vídeo: Júlia Neddermann

Idea original i direcció: Martí Sancliment

Festival de Pasqua de Cervera (2015)

 

L'any 2015 em van encarregar realitzar el vídeo promocional del Festival de Pasqua de Cervera. De fet el que vaig voler va ser intentar copsar el paisatge humà de la ciutat i vincular-lo amb el territori. Així, persones anònimes de la població van anar passant per davant nostre deixant-nos la seva presència inesborrable. 

Intèrprets: Gent de Cervera

Vídeo i edició: Irene Moray

Idea original i direcció: Martí Sancliment

Folia (2013)

 

Performance coreogràfica amb música en directe que proposa una reflexió entorn el discutit concepte de progrés a partir de les idees exposades per Walter Benjamin a la seva al·legoria de l'​Àngel de la història.  

Interpretació i coreografia: Manuela Giovagnetti

Música: Mar Medinyà i Martí Sancliment

​Vídeo: Roger Rossell

Idea original i direcció: Marti Sancliment

Estrenat a Tatwerk, Berlín.

Suburbis. 2011

Suburbis (2011)

 

Una de les primeres composicions de Frederic Mompou va ser el conjunt de peces per a piano Suburbis (1917). Un seguit de peces descriptives de les escenes viscudes i els sons, sorolls i ambients experimentats pel compositor així com amb els personatges amb qui conviu durant els seus passeigs pels suburbis barcelonins de principis del segle XX. En aquest espectacle i a partir de les seves composicions, deconstruïm el món sonor de Mompou donant cos i forma a un nou suburbi, atemporal, el qual Mompou, en forma de gran titella, recórre a través de la seva música.  

Interpretació i creació col·lectiva: Tony de Maeyer, Richard Schnell, Rosabel Huguet i Marina Rodríguez

Espai sonor: Joao Bento

​Llum i fotografia: Roger Rossell

Construcció de la titella: Marina Rodríguez

Idea original i direcció: Marti Sancliment

Estrenat a Theaterforum Kreuzberg, Berlín.

bottom of page